Per a moltes dones, l’habitació ha estat refugi: un espai segur, tou i càlid, a resguard d’un exterior històricament hostil, construït des de paràmetres patriarcals. Seria fàcil acollir-se en la tebiesa, convertir aquestes parets en microunivers de lleis pròpies, però Marga Ximenez no es resigna i transforma allò privat en punt de partida. La casa esdevé campament base, palanca des d’on traspassar els límits i activar una resignificació política del món.
