Les figures de Susanna Inglada (Banyeres del Penedès, 1983) es recargolen i expandeixen a les parets del Mèdol; els seus dibuixos desafien la fragilitat del paper fins assolir les tres dimensions d’aquestes sales. La tensió engarrota músculs i rostres, disloca extremitats, conquereix superfícies: manté els personatges en un equilibri precari, l’indispensable per evitar el col·lapse.
