Les formes dibuixades per Mari Chordá (Amposta, 1942) semblen organismes en expansió, líquid vessat, gotes de pluja a punt de multiplicar-se. Si observem amb cura, si allunyem la nostra mirada del pla tancat, de la perspectiva ambigua, descobrirem paisatges i cossos: copes d’arbres, l’interior d’una dona, ventres i pits. Són peces figuratives, encara que no realistes, com assenyala la mateixa artista i ens recorda Teresa Grandas, comissària de l’exposició retrospectiva «Mari Chordà… i moltes altres coses».
