castellano
A partir d’una estructura efímera, que embolica al monument en homenatge a Henry Dundas en St Andrew Square -en el centre econòmic de la ciutat-, es construeix un relat que reflexiona sobre la relació entre el monument i la nova agrupació. L’enorme columna de pedra transmet una ideologia, habita un espai simbòlic i condensa una situació de poder; l’estructura de fusta que ho acompanya ens remet als orígens de la seva construcció evidenciant la seva naturalesa al mateix temps que ens avança el risc d’enfonsament d’aquesta construcció desmesurada.
Mentre la icona urbana encara resisteix a la meitat de la plaça, un supermercat en desús en la perifèria servirà com a espai d’exhibició per a un projecte que procura qüestionar l’estructura urbana, les pautes que van generar la seva planificació i els canvis que els símbols estan sofrint.
La columna de pedra que sosté a l’escultura és envoltada per una estructura provisional, una armadura buida que crea un llindar, un espai que amplia el centre de la plaça. L’estructura de fusta no entra en contacte amb la sòlida pedra del monument, aproximant-se sense permetre el frec. Sembla abraçar-ho en la distància per a, una vegada es compleixi l’enfonsament anunciat, continuar edificant-se gràcies al buit d’un monument convertit ara en ruïnes de pedra.
L’arquitectura annexa es presenta com una manera de construir desitjos, trencadissa i distanciada del poder tan sols uns centímetres; com una utopia, un desig tenaç que sempre fracassa però que resisteix gràcies a que sembla complir una funció.
No deixar caure columnes.
L’artista Jacobo Bugarín es va traslladar a Edimburg durant una setmana per a realitzar un projecte específic en el espai de Interview Room 11 Gallery. Aquest espai, als afores de la capital escocesa, pertanyia a una coneguda cadena de supermercats i, després de ser abandonat, va ser convertit en estudis per a artistes per l’equip de Interview Room 11. L’artista gallec va exposar en la construcció encara en procés de rehabilitació per a crear una instal·lació que pertanyia i dialogava amb aquestes instal·lacions. Part de l’exposició va fer referència, a més, al monument de la plaça de St Andrew Square que Bugarín va visitar a Edimburg durant el seu primer viatge a aquesta ciutat.
Jacobo Bugarín qüestiona en la seva pràctica els modes tradicionals de representació i receptivitat. Proposa la modificació de la percepció d’un context/realitat concret a partir de l’anàlisi i/o alteració de la relació que existeix entre els diferents elements que la componen, amb la finalitat de fer conscient a l’espectador del canvi que suposa el coneixement dels sistemes de relacions que intervenen en ell. Els afectes, la distància, l’empatia, la superposició d’estructures o l’exteriorització del discurs són alguns conceptes sobre els quals s’assenten els seus últim treballs de recerca artística.
Bugarín ja havia estat part d’una exposició en Interview Room 11, The Oracle, en el 2014. En la seva trajectòria ja ha participat en exposicions individuals, entre elles les celebrades en Baleiro i la Zona C, a Santiago de Compostela, el Centro Niémeyer a Avilés o la recentment clausurada exposició en la Laboral de Gijón. També va participar en nombroses exposicions col·lectives, com Velar y desvelar en el Museo de Arte Contemporáneo Gas Natural Fenosa o Project Moscow en el Centro Galego de Arte Contemporánea (CGAC).
Aquest projecte compta amb el suport d’Acción Cultural Española (AC/E) gràcies a la seva modalitat de Mobilitat del Programa per a la Internacionalització de la Cultura Espanyola (PICE). Compte, a més, amb la col·laboració de Indaba Deli. Spanish and South African Food i Celler Soul. Spanish Wine from Small Producers
